"Beautiful"

Lately I've been hard to reach 

I've been too long on my own

Everybody has a private world

Where they can be alone

Are you calling me? 

Are you trying to get through?

Are you reaching out for me?

I'm reaching out for you...

"Beautiful"  de Eminem

Continuarà...

Avui, avui escriuré una cosa diferent, molt diferent. Avui fa una setmana que estava a 2.940m (Domhütte). Feia molt de temps que volia estar allà, i per fi ho havia aconseguit. El dia següent era el dia clau, objectiu: Dom 4545m. A partit de les 4:30 ja caminava... Desprès de 9 hores i 30 minuts, em trobava a 200m del cim. Hi ha una cita que diu: "El cim es la meitat del camí" Ed Visteurs. I té tota la raó, no es tracta de pujar un cim, es tracta de pujar-lo i baixar-lo i poder explicar la teva història. I a vegades s'ha de tria un camí, en el meu cas, he complert, he baixat, però sense coronar el cim. A vegades el cim no es el més l'important de l'alpinisme, el que de veritat compta és poder caminar durant molt de temps...

Dream...

"And it seems like yesterday it was just a dream, just memories"

...

  
Faig el correcte? És la pregunta que em faig aquests dies, però per desgràcia no trobo cap resposta. Per una banda tornaria al passat, i no hauria de escriure això, però per l'altre prefereixo continuar el meu camí i no mirar enrere, ja que el que ha passat no es pot canviar.

Visc en el present, em dirigeixo cap a un futur, i el passat només és un record.

Pieces...

You promise me the sky,

Then toss me like a stone.

You wrap me in your arms.

And chill me to the bone.

There's truth in your lies,

Doubt in your faith.

All I've got's what you didn't take.

So I, I won't be the one,

Be the one to leave this,

In pieces.

And you, you will be alone,

Alone with all your secrets,

And regrets.
Don't lie.

"In Pieces" de Linkin Park

L'Avorriment...

Passen els dies, passant les nit, el sol surt i es pon, la lluna brilla, i mentre això passa apareix una cosa que s'anomena l'avorriment. És una sensació estranya, on no saps que fer, on tot et dona igual...

Llavors només vols que aquesta sensació desaparegui, perquè et fa sentir malament amb tu mateix. I la millor manera de fer-ho és fer coses que t'agradin, que et distreguin, però igualment després de acabar et sents com en el principi, avorrit i en el mateix lloc que sempre, sense poder fer-hi res.

Originalitat 100%...

Guess that they don't know ya

Cause today that was yesterday

Yesterday is over, it's a different day

Sound like broken records playin' over

But you promised her next time you'll show restraint

You don't get another chance

Life is no nintendo game, but you lied again

Now you get to watch her leave out the window

Guess that's why they call it window pane.

"Love The Way You Lie" de Eminem Feat. Rihanna

P.D. Aquí és pot observar la gran inspiració que tinc aquests dies...

"Parida"

A vegades hi ha dies que no hi ha inspiració, i no se que  escriure aquí... Aquest text hauria de parlar de coses que em passen o de coses que obervu, ara mateix no se que puc dir de mi, simplement que no tinc cap idea i millor no seria escriure aquesta "parida" que al final no servira per res...

De veritat avui volia escriure una altre cosa, molt diferent del que és aquest text, però es que crec que el text que anava a escriure podia se una caga espectacular, i no porque fos dolent en si, sinó porque encare no estic segur de mi mateix si això és així, porque ara mateix estic fet un lio amb aquest tema...

Cztery Sekundy

 Poznaliśmy się zwyczajnie tak jak wszyscy

Na początku dalecy a później bliscy

Byłaś inna od tysięcy tych mijanych kobiet

Które zostawiły tylko inicjały po sobie

Zatrzymałaś mnie chociaż wcale tego nie chciałem

Ja cię nie pokocham powtarzałem

Powtarzałem sobie ja się w to nie wkręce

Nie mam czasu na bzdury przyjdą czasy lepsze

Nie chce wczuwać się w rzeczy nieistotne

A jak pójdzie coś nie tak to przez Ciebie się potnę

A jednak przyszło samo i nic nie zrobisz
I nie chce żadnej innej osoby

I zakochany i wielkie plany świat malowany i zakopany

"Cztery Sekundy" de Verba

Crec que el text de dalt explica tot el que volia dir aquí, però no trobava les paraules adequades, i ho he te tingut que escriure així. Això és tot.

Orgull o felicitat....

A vegades els camins que tries no son els correctes... o desprès d'un temps t'adones que el que havies triat era la solució mes fàcil però era la que menys et convenia...

Així és la vida on no només hi ha floretes, també ens trobem amb dificultats que nosaltres mateixos ens provoquem i que a vegades son tonterias, però que gràcies al nostre orgull no les solucionem.

Son reflexions sobre la vida que un pot observar. Vivim en un món on el més important és quedar bé entre els altres, i no la nostra felicitat...

Passeig marítim...

Doncs avui no estic inspirat... I a més estic una mica "raru" alguns ja m'entendran. Gràcies per tot, al final tot ha anat molt bé i ens ho hem passat bé, que això és el més important.

Amistat i només amistat, porque no vull cagar-la, i si la cagu doncs m'empenedire tota la vida...
Es que crec que això serà el millor....

No diré res més porque ja no se que dir... i a més a més ja es tard i estic molt cansat...

Sense ells no sóc ningú...

Avui m'he adunat de com d'important és la gent que m'envolta, i que sense ells no sóc ningú. Tenim que disfrutar de tots els moment amb les persones que ens estimen, perquè mai podem saber que passara l'endemà. Això ha quedat una mica curt, però es que no se que dir més... i també crec que amb aquestes dos frases queda tot dit, lo que vull dir és que no cal enrollar-se deu pagines per explicar això, amb el que he escrit ja ho he dit tot, i ho diré una altre vegada no puc viure sense vosaltres.

Decisions importants...

De vegades tens que prendre decisions, i mai és fàcil. Ens anem fent grans i cada cop més la vida depèn de tu mateix, de les decisions que tu prens. A vegades és impossible fer el que tu vols, ara, si tens la possibilitat no la desaprofitis, que mai sabràs si tornaràs a tenir una d'igual.

La vida la tenim que viure sense pensar en l'endemà i si és possible amb la gent que ens estima.

Tot te un Principi...

Doncs no se porque m'he fet aquest blog. Pero és una forma d'expressar-me. Crec que ja fa un temps que ho pensava però encare no li trobu la finalitat... ara bé pensu que és una cosa que volia fer des de fa molt temps, i per fi ha arribat la oportunitat. A més ara ja comença l'estiu i tindre temps d'anar escrivint coses aqui :D


Una imatge i tants records, perque aquest nom?
Doncs crec que tot està relacionat una mica amb la fotografia, és una cosa que m'encanta. Es tracta de que mirant una fotografia és pot recordar tants moments inolvidables, crec que l'objectiu és aquest.